Terra radiant: com funciona, tipus i instal·lació

El terra radiant converteix el paviment en un emissor de calor a baixa temperatura. En el sistema per aigua, una caldera, una aerotèrmia o una geotèrmia escalfa l'aigua d'un circuit tancat que un col·lector reparteix per tubs sota el terra; en l'elèctric, la calor la donen cables o malles calefactores. La calor puja de manera uniforme per tota l'estança.

El d'aigua necessita més obra i més inversió inicial, però el cost d'ús és més baix, sobretot amb bomba de calor, i pot refrescar a l'estiu. L'elèctric s'instal·la amb menys gruix i costa menys d'entrada, però consumeix més electricitat i només dona calor. El d'aigua encaixa en habitatges sencers; l'elèctric, en banys o estances concretes.

Sí, si és per aigua i està connectat a una bomba de calor reversible, com l'aerotèrmia o la geotèrmia: a l'estiu circula aigua fresca pels mateixos tubs. Cal controlar la temperatura per no arribar al punt de rosada i evitar condensacions. El fred és suau i no deshumidifica, de manera que de vegades es complementa amb aire condicionat. L'elèctric no refresca.

Depèn dels metres quadrats, del tipus de sistema (per aigua o elèctric), de la font de calor, de si és obra nova o reforma i del control que vulguis a cada estança. Per això no donem un preu per metre quadrat sense veure l'obra: amb aquestes dades et preparem un pressupost sense compromís a mida.

Sí, sobretot si la reforma ja aixeca el paviment. Cal comprovar l'alçada disponible, l'estat del forjat i les trobades amb portes i escales. Si l'alçada és justa hi ha sistemes de poc gruix, i el terra radiant elèctric és una alternativa per a estances concretes. L'ideal és decidir-ho al principi de l'obra, abans de triar el paviment.

Si la reforma aixeca el terra, el terra radiant dona una calor més uniforme, deixa les parets lliures i treballa a baixa temperatura, cosa que encaixa amb l'aerotèrmia. Els radiadors demanen menys obra i responen més de pressa, millor per a un ús intermitent. En una reforma integral amb paviment nou, el terra radiant sol ser l'opció més còmoda; en una reforma parcial, els radiadors.

Sovint sí, perquè la bomba de calor rendeix millor amb l'aigua a baixa temperatura que demana el terra radiant i, si és reversible, també dona fred a l'estiu. Però depèn de l'aïllament, dels metres, de l'ús i dels preus de l'electricitat i del gas. No donem xifres d'estalvi genèriques: ho valorem amb les dades del teu habitatge.

La geotèrmia aprofita la temperatura estable del subsòl amb un circuit de canonades enterrades i és de les fonts més eficients per alimentar un terra radiant, a l'hivern i a l'estiu. En canvi, necessita una captació al terreny, amb perforacions o col·lectors enterrats, i una inversió inicial alta. Té sentit en cases amb terreny, en obra nova o en grans rehabilitacions.

El d'aigua necessita revisar la pressió, purgar l'aire, comprovar el col·lector i els cabals i mantenir la font de calor. La neteja tècnica es fa quan els llots acumulats redueixen el pas de l'aigua: es neteja cada circuit amb aigua a pressió i un producte específic, i s'hi afegeix un inhibidor. El terra radiant elèctric gairebé no requereix manteniment.

És el distribuïdor del sistema per aigua: rep l'aigua de la font de calor, la reparteix pels diferents circuits, normalment un per estança, i en recull el retorn. Sol anar en un armari encastat i permet equilibrar el cabal de cada circuit, purgar l'aire i tancar zones. Els termòstats hi actuen per controlar cada estança.

El més recomanable és un termòstat programable per estança o per zona, que actuï sobre els capçals del col·lector. Com que el terra té molta inèrcia, convé programar horaris estables en lloc d'encendre i apagar sovint. Si el sistema també refresca, cal un control amb sonda d'humitat que eviti condensacions al paviment.

Sí. Les xemeneies calefactores incorporen una caldereta o dipòsit d'aigua que s'escalfa amb l'ús normal de la xemeneia i pot alimentar radiadors o terra radiant, combinades amb altres fonts com el gas, el gasoil, l'energia solar, la geotèrmia o el pèl·let. Per al terra radiant se sol afegir un dipòsit d'inèrcia, que acumula la calor, i una vàlvula mescladora que abaixa l'aigua a la temperatura que demana el terra.

Els que transmeten millor la calor són la ceràmica, el porcellànic i la pedra natural. També s'hi pot col·locar fusta, tarima o laminat, sempre que el fabricant els declari aptes per a terra radiant i tinguin poc gruix. Les catifes gruixudes i els paviments molt aïllants redueixen el rendiment, perquè frenen el pas de la calor cap a l'estança.